persones comprant a les parades de la fira de Santo Tomás

 

Euskadi Gastronomika
Fira de Santo Tomás

El dia de Santo Tomás es una jornada en la qual regna l’ambient rural i marca l’inici del Nadal. Se celebra en multitud de municipis de la geografia basca, encara que els llocs que més gent congreguen són Sant Sebastià, Bilbao, Azpeitia, Lekeitio, Errenteria, Irun, Hondarribia, Usurbil i Arrasate/Mondragón.

Quan se celebra Santo Tomás? Tradicionalment, la majoria dels pobles i ciutats com Bilbao i Sant Sebastià celebren la festa de Santo Tomás el 21 de desembre. A Arrasate/Mondragón ho fan el dia 22 i allà la festa és coneguda com «Santamasak».

Aquesta és, sense cap mena de dubte, una festa en tota regla que atreu cada any a milers de persones disposades a degustar tot tipus de productes, entre els quals destaquen el xoriço, el talo i la sidra. Els assistents també podran adquirir formatge, txakoli, rosquilles, mel, dolços, fruites, verdures i productes d’artesania.

La fira acull, a més a més, nombroses exposicions d’animals de granja, que mostren entre altres, exemplars de porcs i gallines. La música és una altra de les protagonistes d’aquest assenyalat dia, ja que els bertsolaris, trikitilaris, txalapartaris i diversos grups musicals s’encarreguen d’amenitzar la jornada. D’altra banda, els més txikis trobaran també gran varietat de jocs i activitats específicament dissenyades perquè gaudeixin de valent durant aquesta festa tan especial.

 

Una parada de fruites i verdures en la fira de Santo Tomás

 

A mitjan segle XIX la major part de les finques rústiques de Guipúscoa eren conreades per arrendataris que pagaven les seves rendes el dia de Santo Tomás. El propietari acostumava a viure a Sant Sebastià. Així, el dia de Santo Tomás els llogaters es desplaçaven a la ciutat amb els diners de les rendes i un parell de capons. I les persones propietàries, en agraïment, els regalaven bacallà i xocolata.

Els llogaters aprofitaven la seva vinguda a la capital per a aprovisionar-se d’articles que no existien als pobles i per a vendre els millors productes del caseriu. Així, es va fer necessària la celebració d’una fira, sorgint la de Santo Tomás, a la Plaça de la Constitució.

Quan els municipis guipuscoans van millorar el seu transport, la Fira va deixar de ser una necessitat. Però el/la baserritarra va seguir fidel al costum d’acudir el dia de Santo Tomás a Sant Sebastià. I la Fira es manté.

Ja des dels inicis, era típic menjar xoriço fregit amb pa i els protagonistes d’aquesta festa eren els nens, als qui se’ls feien sorollosos regals. No obstant això, aquesta tradició ha desaparegut amb els anys, però es van incorporar novetats que persisteixen fins ara com són el vestir-se de “llogater”, imitant els vestits que a l’origen es veien en la plaça, i la col·locació de llocs de txistorra a la Plaça de la Constitució per part d’estudiants per a pagar-se el viatge de fi d’estudis. Amb el temps, la festa va anar descentralitzant-se i ampliant-se cap a altres zones de la ciutat de tal mode que avui dia, és estrany el barri en el qual no se celebri la festa.

 

Cuinant talos a la fira de Santo Tomás