Existeixen bastants interrogants respecte a com va arribar la poma i de la sidra a Euskadi. Però atès que el primer esment sobre els pomers bascos data de 1024, el que està clar és que és un element clau des de segles enrere. Hi ha diverses teories, però es creu que van poder ser introduïts des d’Àfrica o gràcies a les aus migratòries.

 

Gran part de la nostra cultura està lligada a la sidra, era una beguda habitual dels bascos, sobretot la consumien els mariners com a remei per evitar malalties com l’escorbut. Els cellers anaven plenes de botes de la tan preuada medicina, ja que cada tripulant consumia una mitjana de tres litres de sidra al dia. Els masos -cups es van expandir per tot el territori per poder abastir tota la població.

El procés productiu de la sidra comença a finals de setembre o començaments d’octubre i es realitza en cinc fases:

1. La recol·lecta de la poma.
2. La trituració i el premsatge.
3. L’elaboració del most i la fermentació.
4. L’embotellament.
5. La degustació del producte obtingut.

Les pomes es recullen d’una en una amb un instrument especial anomenat kizkia, i avui en dia, es distingeixen uns 14 tipus de poma al País Basc.

 

 

Amb l’arribada del blat de moro i la seva producció a Euskadi, l’elaboració de la sidra va caure en declivi. Així mateix, eren cada vegada menys els vaixells pesquers que salpaven reduint el consum de la sidra. Per tant, la producció i elaboració de la sidra va passar a ser un treball secundari, sobretot a Guipúscoa, província en la qual estan ubicades les sidreries més populars.


No obstant això s’han anat mantenint alguns costums al llarg de la història, com el ritu del txotx! l’origen trobem en els tasts que els “sidreros” oferien als futurs compradors directament de les kupelas. Aquest ritual, de què ja hem parlat en anteriors ocasions, ha anat evolucionant i popularitzant-se en les últimes dècades fins a convertir-se en tot un atractiu turístic, especialment a les zones de major tradició sidrera.

La temporada de sidreries, també anomenada “de txotx!” sol ser de gener a abril, i més de degustar la sidra directament de la bota, és possible delectar-se amb menús tradicionals compostos per truita de bacallà, mitjana i formatge Idiazabal.


Però a més Euskadi t’ofereix molts altres plans relacionats amb el món de la sidra, com els que trobaràs a Sagardoa Route o els organitzats per  Sagardoaren Lurraldea, el museu, Sagardoetxea, acaba de complir el seu 15è aniversari.


Pots consultar informació sobre la cultura sidrera d’Euskadi, al Sagardomapa.


I si el que t’interessa és conèixer altres aspectes més professionals del món de la sidra, al novembre se celebra el Sagardo Forum, una cita biennal que reuneix professionals rellevants de diferents disciplines i que aquest any se celebra a Astigarraga. Sens dubte, és una gran ocasió per compartir i aprendre d’altres experiències i trajectòries empresarials. Un espai perfecte per analitzar com està la situació actual, així com per veure tendències i oportunitats de futur.

Article en col·laboració amb:


www.euskadigastronomika.eus