Passeig pel bosc d’Irati
Visitar la Selva d’Irati, en ple Pirinenc oriental navarrès, en la capçalera de les valls de Aezkoa i Salazar, és un plaer en qualsevol època de l’any, però fer-lo a la tardor es converteix en un autèntic regal per als sentits: boscos coberts de fullaraca i hagis centenàries que marquen d’ocre i groc el paisatge.
Una època en la qual la segona fageda-abetal més extens d’Europa després de la Selva Negra d’Alemanya convida a conèixer el seu passat a través de passejos en BTT o caminant, com la nova sendera interpretativa Errekaidorra, que mostra com s’usaven els recursos forestals d’Irati.
Les 17.000 hectàrees de la Selva d’Irati presenten a la tardor una transformació màgica que plena de colors ocres i vermellosos els seus boscos, augmenta el cabal dels seus rierols i torrents i catifa els seus camins de fullaraca. Un tresor natural amb gran valor ecològic que compta amb dues Reserves Naturals, la de Mendilatz i Tristuibartea o Ariztibarrena, i la Reserva Integral de Lizardoia.
Paisatge tardorenc al bosc d’Irati
El millor consell per a descobrir aquest paradís és fer-lo amb temps, sense presses, perdent-se pels múltiples racons que atresora i que serveixen d’estatge a personatges mitològics com les lamias o el Basajaun (‘senyor del bosc’). Tampoc cal espantar-se si, entre els seus arbres de més de 60 metres d’altura, aflora un so escruixidor. És la brama, un soroll llarg i profund que emeten els cérvols mascles en l’època de zel.
La Selva d’Irati té dues portes d’entrada a Navarra: l’occidental, des de Orbaizeta, i l’oriental, des de Ochagavía, una localitat que podria ser la perfecta postal del Pirineu navarrès amb els seus carrers empedrats, els seus cuidats habitatges de teulades empinades i el seu riu amb un vell pont medieval.
Des de tots dos pobles parteix una carretera que desemboca en el punt d’informació de Arrazola, per als qui venen de Orbaizeta, i en el punt d’informació de les Cases d’Irati, per als qui ho fan des de Ochagavía.
Tot això sense oblidar la saborosa oferta gastronòmica local que s’ofereix per tota la vall. Com les migues, un plat pastoral a base de pa sec fet en la paella amb greix de cansalada i llonganissa, la vedella i el xai de llet, o la truita a la Navarra, fregida amb pernil.
Una altra possibilitat són els exquisits bolets, com els perretxikos a la primavera i els fongs a la tardor, o les peces d’origen cinegètic, com el cérvol, el senglar o el colom. I per a acabar, una quallada o formatge de Denominació d’Origen Roncal i un pacharán navarrès, molt digestiu.
