Vivim sens dubte un moment històric en el qual la vida s’ha vist accelerada a uns nivells sense precedents.

Aquesta “fast-life”, promoguda per Glovo, Netflix o Amazon …, ha fet de la immediatesa una exigència generalitzada davant la qual cedim. Renunciant cada vegada més a la nostra forma de fer les coses, a la implicació en uns processos materials que ens queden aliens.

Deixant-nos seduir per promeses de facilitat i comoditat; però també alienació, empobriment i estandardització del gust. Davant que hi hagi “de tot a tot arreu”, però que “tot” acabi sent el mateix; proposem un retorn als sabors originals, que són fruit del desenvolupament cultural local. I què ens parlen del lloc i de la seva gent. De la seva forma particular de viure la vida, del seu caràcter, costums i origen.

En la nostra lluita contra el veloç i les presses, reivindiquem el tranquil plaer material, el gaudi de cuinar a foc lent.

I quina millor manera de fer-ho que amb un bon sofregit, recepta insígnia del “xup-xup”, de la cuina sense presses.

Així que a continuació us deixem la recepta d’un sofregit bó bó, sense massa secret, amb el qual vam acompanyar per exemple el nostre Bonic del Nord, perquè el prepareu ara que és temporada de tomàquet, i ho pugueu conservar al bany Maria i gaudir en qualsevol moment de l’any.

 

Ingredients:

· 1 KG de tomàquet de temporada (recomanem la varietat Pera)

· 1 KG de ceba de Figueres (o la varietat local)

· 2 grans d’all

· 2 fulles de Llorer

· Oli d’oliva verge extra

· Sal

· Pebre negre mòlt

· Sucre moreno

Elaboració:

· Piquem ben fina la ceba i l’ofeguem en oli d’oliva verge extra, amb una punta de sal i de sucre bru. Mantenim un foc mitjà-baix (160º) i esperem fins que la ceba agafi un color mel intens.

· Piquem els dents d’alls, i els afegim a la paella perquè es dauri.

· Netegem, pelem i triturem els tomàquets. Afegim el puré de tomàquet a la paella i baixem el foc.

· Afegim les fulles de llorer, o el condiment desitjat (pebrot xoricer, alfàbrega, nou moscada …).

· Hem d’esperar que tots els sabors es barregi bé, i desaparegui l’excedent d’aigua (procedent de la tomata i la ceba, no hi afegim aigua addicional). Sense cap mena de presses, gaudint del “xup-xup” i de l’aroma que ja desprèn. Podem servir-nos una copeta de vi per anar obrint la gana i amenitzar l’espera.

· Salpebrar el sofregit, i si cal corregir l’acidesa al gust amb el sucre moreno.

· Apagar el foc i deixar reposar perquè s’estabilitzi el sabor i la textura.